Comunicació entre pares i fills adolescents

Comunicació entre pares i fills adolescents

Comuniquem contínuament, amb paraules i sense paraules.De fet, la comunicació no verbal és el 93 % del total de la comunicació!

Increïble! I al mateix temps, aquesta comunicació no verbal és una oportunitat per interaccionar amb els fills adolescents i generar unes relacions familiars positives.

L’adolescència pot ser una etapa complicada, tant per als pares i mares com per als fills i filles, i de rebot per a les relacions personals entre uns i altres.

Com a pares i mares ens trobem que no sabem com connectar amb l’adolescent; a vegades ens adonem que les nostres paraules no són ben rebudes pels fills…

La comunicació no verbal pot ser una possibilitat per treballar les relacions dins la família.

I què és la comunicació no verbal? És un ventall d’aspectes: la mirada, el cos, la veu, les mans, un somriure, etc. Per això dic que és una oportunitat per comunicar amb els adolescents. De quina manera mirem els fills? La nostra mirada és d’aprovació? És una mirada de curiositat? És una mirada que jutja? És una mirada que no controlem? O que demostra clarament que estem enfadats? I potser enfadats per raons no familiars… O és una mirada que empatitza amb la situació en què es troba el nostre fill o filla i aquest fet, el de sentir-se comprès, ja l’ajuda una miqueta…?

Crec que per comunicar efectivament entre pares i fills primer de tot cal comunicar conscientment i amb això vull dir que cal  en aquesta comunicació familiar. Si jo estic pensant en els meus problemes, o en el que haig de fer d’aquí una estona, etc. no estic present en la relació amb l’adolescent i, per tant, la comunicació deixa de ser efectiva, perquè els nostres fills, vulguem o no, senten que no estem 100 % amb ells.

Bé, això només és una pinzellada… Per comunicar efectivament cal que jo, mare o pare, em prepari la conversa que vull tenir amb el meu fill. Què li vull transmetre? Com ho faig? Què necessita l’adolescent en aquest moment? Sobretot necessiten reconeixement i el fet d’estar present ja és una manera de contribuir a aquest reconeixement. I una altra qüestió, també bàsica per a la comunicació, és escoltar… però de l’escolta en parlaré un altre dia.

Us desitjo un bon estiu, amb bones comunicacions per generar unes excel·lents relacions familiars entre pares i fills.