A Girona, coaching adreçat a les famílies
Els pares som l’exemple per als nostres fills, les 24 hores del dia i 365 dies a l’any! I especialment fins als 18 anys.
En l’adolescència, els fills estan en ple procés de maduració, de prendre decisions transcendentals en la seva vida. A més a més, hi ha el canvi hormonal, i el fet que el seu cervell se seguirà desenvolupant fins als 24 anys. Els pares seguim sent l’exemple per a ells, però els amics passen a tenir un paper molt rellevant.
Els joves necessiten aquests amics perquè els donen el sentit de pertinença a un grup, el sentit del 
reconeixement. Aquestes són necessitats que els pares hem d’entendre i respectar. Però a vegades les amistats dels nostres fills no ens agraden. Penso que anar directament en contra d’ells no ens ajuda gens ni mica, perquè l’efecte és el contrari: encara els defensen més i, de retruc, empitjorarem les relacions familiars.
Crec que és més efectiu generar un bon diàleg amb els fills per tal que guanyin confiança en si mateixos, la qual cosa serà el que els donarà la força per dir sí o no a segons quines persones.
I com generem aquest diàleg? Doncs primer de tot escoltant; escoltant amb tots els sentits per aconseguir que l’adolescent se senti escoltat. Ens n’adonem quan el nostre fill se sent escoltat de veritat?
Els petits canvis dels pares pel que fa a la relació amb els fills els generen canvis molt valuosos i així, a poc a poc, els anem acompanyant en el camí de creure en si mateixos i de prendre les seves pròpies decisions, no les que imposen els altres.
El gran repte com a pares pot ser aprendre a escoltar de debò, a estar presents en el moment oportú. Quan comencem a actuar així, comencen a passar coses noves i positives. Us desitjo converses interessants.
Foto: pixbay
No Comments