PROCRASTINES?

PROCRASTINES?

Procra… què?

Procrastinar és una paraula que s’està començant a utilitzar molt en l’entorn de l’empresa i de l’educació. Segur que heu sentit la frase: “No deixis per a demà el que pots fer avui”. Doncs això és procrastinar: deixar els temes importants, i que sabem que tard o d’hora haurem d’afrontar, per demà. Procrastinar ve del llatí pro -endavant- i crastinare –futur.

I és una pràctica tant d’adults com de joves. Al llarg de la nostra vida pot ser que aprenguem a procrastinar i aquest hàbit passa a ser una manera de viure. Sou pares? Teniu fills? Doncs compte! Perquè els fills aprenen imitant les persones que són un referent per a ells i els principals referents som les mares i els pares. Els joves adolescents estan en una etapa especialment crucial en el seu desenvolupament com a persona, en la seva definició del que volen i per trobar un sentit al que fan i volen fer en la seva vida. Com a pares els podem oferir un bon acompanyament si sabem gestionar la procrastinació.

I què ens passa quan procrastinem? Doncs que d’alguna manera la nostra ment segueix donant voltes a aquesta qüestió pendent de fer. I això ens genera tensió, i aquesta tensió, aquest malestar, ens pot fer sentir culpables i a la llarga pot passar a generar estrès amb totes les conseqüències negatives.

Els estudis indiquen que el 95% de les persones procrastinem. I per quines raons? Doncs es resumeixen en dues: la primera pot ser per una falta de visió. No tenim clars els nostres objectius, no hem definit què és el que volem, quina és la intenció del que fem i això ens desvia a no prioritzar i a fer aquelles tasques que són més fàcils, més agradables, en lloc de fer les que són més importants per a nosaltres. La procrastinació no és un tema de gestió del temps.

La segona raó pot ser per una causa emocional, de no creure que tenim les habilitats per portar a terme la tasca que estem posposant. Això és falta de confiança en nosaltres mateixos.

Com ho podem resoldre? Primer de tot, hem de definir clarament què és el que volem i els objectius han de ser SMART. En segon lloc, hem de fer un treball personal per entendre què és i d’on ve la confiança i així poder treballar-hi. El coaching acompanya les persones per portar a terme els canvis que volen fer, aprenent a gestionar on es posen l’atenció i l’energia. T’invito a actuar per gestionar aquests dos aspectes.

Foto: www.educ.ar